Tot sol, buit i decebut

Va sortir sense dir res, amb prou feina es va girar...vaig sentir el so de ses seves claus, obria sa porta i tot seguit la va trancar. Tot d'una vaig aixecar-me, vaig veure'l com se'n anava, pujava al cotxe i se'n allunyava...Vaig pregar que hi tornés, però me n'he adonat que els miracles no existeixen...Em vaig quedar ple de buit.
Anit em deia que estava desitjan tornar...aquestes paraules em varen omplir de plaer. Li sentia molt aprop meu. Es trobava cansat i només varem dormir, tot el que una persona pot demanar. No es pot demanar més, passar tot el vespre i la nit abraçat, al seu costat, sentint sa escalfor del seu cos, sa respiració, els cabells llacis, sa pell...
Aquest matí ens hem aixecat molt prest, li he duit al seu lloc, com de costum i he tornat a ca nostra. He trobat sa càmera i he volgut guaitar les fotos del viatge. M'ho imaginava...els ha mancat temps per trobar-se...quin oi! No puc veure'ls tot junts i amb un sonriure ple de hipòcresia, NO VULL NI SENTIR-HO!potser siguin gelosies...però sa veritat es que se'm posa mal de cos i de humor fins que no esclat...Avui no he fet el dinar perquè em trobava desanimat per allò i ja vos podeu imaginar qui ha pagat els plats trencats, qui manco culpa té, encara que per una banda si que en té, perquè ell sempre ha posat els seus amics per davant meu. Sempre m'ha dit que mai els havia tingut i que són molt importants per ell, ja ho sé, el que passa és que es desfa per ells, els hi dedica massa temps, es passa tot el temps parlant d'ells, amb ells per internet, telèfon...etc...i clar amb mi, no ho és tant, pareix una altra persona...Per anar a veure'ls mai es troba cansat, sempre té una estona. Aquesta nit ha tornat a sortir, l'altre em va alegrar...aquesta vegada no gaire, perquè avui he tingut lliure i ha estimat més anar-se'n...no puc entendrer-ho. Per a mi sempre, per damunt de tot, per davant de tot, es troba ell...i mai el deixaria tot sol. M'ha sabut molt de greu...A mi per passar-m'ho be, per trobar-me agust, no em fa falta res més que sa seva companyia per damunt de tot i de tothom.
Sort que tinc una sortida de escape, sentir o llegir el Català...
Bona nit i ves amb compte!
Ara el trobo a faltar...