Sóc d'el estranger

Sempre he sentit des que tinc ús de raó, que nosaltres "los Yeclanos" som "los del extrangero", així ens cridan. Ara potser que menys, perquè com tot ses coses antigues es perden o es renoven. Encara que n'hi ha d'altres que mai i aquesta encara perdura.
Record quan sa meva àvia me contava sa història aquesta o els meus pares també, el que passa que no n'estic molt de segur...quina memòria més dolenta que tinc!!!!
Crec que hauré de informar-me millor...De moment posaré el que crec estar segur. No sé en que moment de sa història va succeir, ja m'informaré més endavant i ho corregiré tot de nou, de moment conformeu-vos amb aquesta versió, d'acord? .Havia una multitud de gent de diverses nacionalitats i cadascuna devia embarcar (ara no me'n record) al vaixell o al tren quan li cridessin. Quan es revisor va cridar "Espanyols al vaixell!!!" o "Espanyols al tren!!",doncs van pujar tots els espanyols ( Catalans, Bascos, Gallecs, Manchegos, Aragonesos....) i només van quedar 3 en terra. Llavors es revisor s'acosto a ells i li pregunto "D'on són vostès? no són Espanyols?" al que van respondre els tres passatgers : "Nosaltres som d'IECLA". Amb el que es succés transcendió, al principi imagino que en to burlesco i fins aqui va quedar com senyal d'identificació de sa nostra gent.