LA VIDA DE SANTA RITA DE ESCASIA*
SANTA RITA DE ESCASIA ESCUCHEN TODOS
ESTA MUJER FUE SANTA DE TODOS MODOS
DOCE AÑOS TENÍA CUANDO PENSABA
METERSE EN UN CONVENTO, MÁS NO LO ALCANZA.
SUS PADRES LE MANDAN QUE SE CASE,
OBEDIENTE Y QUE SUSTO!
ENTRAR EN MATRIMONIO CONTRA SU GUSTO.
LOS TRABAJOS DE RITA CON SU MARIDO
NO ES POSIBLE HALLAR LENGUA PARA DECIRLO
Y LA SUFRIDA RITA CALLABA
CON SU SANTA OBEDIENCIA SE HA REDUCIDO
EN UNIÓN, PAZ Y GRACIA CON SU MARIDO.
DOS HIJOS LE DIÓ EL CIELO
CON ESTO SU CONSORTE HA MUERTO
CONTRARIO QUE POR SU DESAFIERO* TIENE GANADO.
DE LOS HIJOS RECELA Y QUIERE VENGARSE
DE LOS QUE HABÍAN MUERTO A SU AMADO PADRE.
PIDE A DIOS UNA NOCHE QUE SE LOS LLEVE
EN EL DISCURSO DE UN AÑO LOS DOS SE MUEREN.
VIUDA RITA Y SIN HIJOS SE FUE A UN CONVENTO
DE MONJAS AGUSTINAS Y PIDIÓ EL VELO
MÁS ELLA DICE QUE NO ES DONCELLA
Y LAS MONJAS RESISTEN DICIENDO:
"ENTRE VÍRGENES, VIUDAS NO LAS QUEREMOS".
RUEGA A DIOS UNA NOCHE POR QUE LA ASISTAN
NICOLÁS, AGUSTÍN Y SAN JUAN BAUTISTA
VOLANDO POR LO ALTO DE LOS TEJADOS LA METIERON
A OTRA MAÑANA EN EL CLAUSTRO LA VIERON, TODAS PASMADAS.
DE HÁBITO LA VISTEN CUANDO PROCESA Y
VEN QUE DEL CIELO BAJA UNA ESCALERA
ÁNGELES QUE LA LLAMAN QUE SUBA
PARA VER LA HERMOSURA DE GLORIA
DONDE DIOS LE PREPARA UNA CORONA Y
LA LLAGA LE IMPIDE EL IR A ROMA
AL SANTO JUBILEO CON OTRAS MONJAS
ESCLAMA Y SANA Y TORNA TAN FUERTE
QUE LE DURÓ LA HERIDA HASTA LA MUERTE.
DOCE AÑOS ENFERMA ESTUVO RITA
JESUCRISTO Y SU MADRE LE HACÍAN VISITA
COMUNIÓN CADA DÍA
SUSTENTO
QUE HAY EN EL SACRAMENTO
PREGUNTAN Y
AL SABER QUE ES DIFUNTA
SE ALEGRAN
POR TENER EN EL CIELO QUIEN LE CONSUELA
PORQUE RITA ES ABOGADA DE TODO LO IMPOSIBLE.
*DESAFIERO- DESAFÍO
*ESCASIA- CASIA
MEMORIAS DE MARÍA MOLINA CARPENA, mi madre, DE SU ABUELA DAMIANA AZORÍN,mi bisabuela.
jueves, 23 de diciembre de 2010
viernes, 28 de mayo de 2010
DITES JACOBA (una part)
- NO S' APLEGUEN QUE NO SE SEMBLIN.
Traducció : no se juntan que no se parezcan
Sentido: viene a ser el " dime con quien vas y te diré quien eres".
- ÉS EL PEIX QUE ES MENJA LA COA
Traducció : es el pez que se muerde al cola
Sentido: cualquier acción lleva a la primera en un laberinto sinfín.
- FOTUT I CONTENT
Traducció : jodido y contento
Sentido: se suele emplear entre mujeres al conversar entre ellas de como hay que llevar a los maridos jajajaja.
Traducció : no se juntan que no se parezcan
Sentido: viene a ser el " dime con quien vas y te diré quien eres".
- ÉS EL PEIX QUE ES MENJA LA COA
Traducció : es el pez que se muerde al cola
Sentido: cualquier acción lleva a la primera en un laberinto sinfín.
- FOTUT I CONTENT
Traducció : jodido y contento
Sentido: se suele emplear entre mujeres al conversar entre ellas de como hay que llevar a los maridos jajajaja.
- da-li cebes.
traducción: dale cebollas.
Sentido : que le des caña, que aceleres un trámite.
- No và ni en rodes
traducción : no marcha ni en ruedas
Sentido : un asunto no marcha todo lo bien que debería.
- és un pet a les fosques
traducción : es un pedo a oscuras ( no tiene sentido )
Sentido : es una persona tan pequeña que la engendraron como un pedo jajajaja
- No té cap ni centener
traducción : no tiene cabeza ni centenario ( no tiene sentido )
Sentido : no tiene sentido es absurdo lo que hace esa persona.
Sentido : no tiene sentido es absurdo lo que hace esa persona.
- SI NO T' AGRADA, POSSA-LI FLOCS. ( popular= no es culto)
traducció al castellà : si no te gusta ponle lazos.
Sentido : si una situación no te gusta adórnala, disimúlala y quedará bien.
- EM DONES CONHORT.(( popular= no es culto)
traducció al castellà: Me das consuelo ( no tiene mucho sentido).
Sentido: si se emplea cuando dos personas están hablando significa que las palabras alivian algún sufrimiento
- ES MÉS COIÓ QUE EN PEP MERDA( popular= no es culto)
traducció al castellà: es más corto que Pepe el mierda.
Sentido: además de corto lo compara a un señor llamado mierda, se emplea cuando estás muy enfadado con alguien del sexo hombre.
- LI MANCA UNA BRUSCA
traducció al castellà: le falta un poco
Sentido: se dice así a la persona que no es muy inteligente y es algo incoherente.
- NO BARREGIS OUS AMB CARAGOLS
se comete el barbarismo de decir " no mesclis ous amb caragols".
Son dos alimentos que no se llevan bien son indigestos, significa no mezcles cosas que no tienen nada que ver unas con otras.
sale en una conversación cuando alguien quiere tomar una decisión que no es la más acertada, los demás se lo dicen así: " no mesclis ous amb caragols".
Antònia Mestre i paraules de la Llar
Dites d’Antònia Mestre
“Sa madona de sa torre
Es pa negre li fa mal,
Però no n’hi fan ses coques
Ni es torró per a Nadal”
(golosa)
“Es puig de Lloseta
Ahir velen dues cabridetes* (cabrides-cabritos)
Quan hi ha mort
Velen més fort”
Què és això? (una campana)
“Sa gallina fa un ou
Damunt ses quatre palles
I s’esclata de rialles
Pel cul que li cou” (cau)
(*escaina quan fa un ou) (escaina-cacarea)
“A Sineu els sinevès
Posen dos porquets dins un sac
Un fa nyic s’altre nyac
I se venen com un rellotge”
“A Campos, campanes noves
Sant Juliá espidat (espirat)*
Perquè robava garrobes”
*(como castigo sentado encima del campario)
“Per Sant Macià l’oronella ve i el tord se’n va”
(fa calor) (fa fred)
"Negre, negre com un corb
i en tocar-lo es fa el mort"
(l'escarabat)
"Rosita del mes de mayo
quién te ha quitado el color?
un pajarito estudiante
con palabritas de amor" (un beso)
"En el mar hay una torre
en la torre una ventana
y en la ventana una niña
que a los marineros llama" (una sirena de un faro)
-----------------------------------------------
MAGDALENA VERGER
"Es qui dona
a donar s'obliga
i es qui rep
no rep de valde" (debades)
"El meu amo (home) i jo som corda i poal" (uña y carne)
Magdalena Residenta
--------------------------------------------------------------------------------------
Paraules sentides a la Llar i per totes bandes
Melsa-(f) Bazo
Hiel-(f) Bilis (“la yé” a Yecla)
Lleu-(f) Pulmón, bofe, bofena
(apresa d Pilar Bueno, companya d feina)
Tumbaga- (f) Anell de noces
Atraca't!- Acosta't! (acércate!)
(apreses d’Aina Sansó 98 anys, ja és morta)
Mariol·lo-(m) Camiseta interior de tirantes
(apresa de Toni Cànoves, ja és mort)
Xap/s-(m) Corte ej/ Llavors fas un xap al pastís…
Xapa/es-(f) Cortas ej/ Si xapes, hi ha més gent de dolenta que de bona…
Sollar- Manchar ej/ M’he sollat la roba de xocolata
(apresa de Adela companya d feina)
Combregament- (m) Comunión
(après de Francisco Galindo)
Estira la porta- Cierra la puerta
Xerec/xereca- Soso/sa. Dolent/a ex: "Avui fa un dia molt xerec"( Catalina Bauza Pav I)
Galdufes-(f pl) Galtes vermelles
Enfobiolar- hacer enfadar
Fobiol- Tipus flauta petita amb quatre forats
Cul de sac-
Llongo- (m) Bote, salto
Engalabernat- Oxidado, atascado (Guiem Niell)
(après de Francisco Galindo)
Agulla tancadora- Imperdible
(apresa de Cesca companya feina)
Espellar/“espear“- Desahogar
Femta- Deposición
Trunyella/ trunyelles (f pl)- Trenzas( Paquita Capó)
Retranques-(f pl) Tirantes( Paquita Capó)
Cascarrusses- lindinguillos (Guiem niell)
Assajar- emprovar-se un vestit per exemple Ex: assaja-t'ho (Xica Prieto de la seva pradina)
Llenegar- Resbalar
Aumetjos (ormejos)- Eines (Adela de Santa Maria. Auxiliar)
Estemanetjar- Zarandear a alguien de malas maneras (Gero planta baixa de Alaró)
Tracalada- Gran cantidad de algo. Ex de gente (Isabel Salamanca Aux.)
Deixondit- Espabilado, despierto (Maria Alemany Aux.)
Barrinar- Joder, follar. Ex Jo no sóc cap barrinera (jo no estoy jodida) (Teresa Munar Aux.)
Boixar- follar (Begoña Soberón Aux.)
Barramer- Dentista (Parella de Carlos Aux.)
Desenament- Hambre, desmayo
Xarrim baix--Aguantar el tirón. Ex Com anem? xarrint baix
Bambol- Cap de faba. Ets un bambol *(amb accent??? dubte)
"Aqui hi ha gent més curta, que sa màniga d'un guardapit" (sentit de sa ràdio IB3)
"Ets més beneit que edat a fer" (anys per complir)
"Ets més raro que es cagar de panxa"
"Ai! Ceba que no fa tall"(Padrina de Maria Nicolau)En Castellà: "Ay!Guarda para cuando no hay"
Fa beneit- Hace tonto Ex: "Deixar dues olives a un plat fa beneit" (para lo que queda!cometelas!)
T'esmussaven els ulls de veure aquells testicles grossos. (te impresionaban)
Esmussar- Escarrufar, alferecia
Conhortar- Consolar
Conhort- Consuelo. ex: M'he posat crema i m'ha donat conhort.
Binervo- Fogueró (a Porreres)
Decantar- Ladear, quitar del medio, apartar...
Masclota- Machorra, hombruna
Pinyol vermell- Encontrarse con alguien que no tenga buen trato contigo
Enfitat- Grasiento Ex: Dus els cabells enfitats (Enfiter: Ricino)
Pellatlida - Copinya que s'aferra a la roca (Ex: ser una pellatlida es=Infant o persona aferradissa)
Cotorrot- Cotorra grossa (Mariam parlan del cotorrot de la seva cussa)
Evinent- Més accesible Ex: Posa el tassó evinent per a que el pugui agafar.
Cascabòs- Tràquea (Marga Oliver)
Comparéixer- Aparecer . Ex Ahi es trobava malament, no crec que avui comparegui. Els nigols s'han anat i ara compareix l'estel...(Jacoba Cifre)
Fuar- Azuzar
Embromat- Congestionado. Cuando comienzan los síntomas del resfriado.
Fer Nonetes/ fer nona- Anar a dormir. Ex: Què tens nona? ganas de dormir.
Els senyals - Els testicles.
Bèrtola (f) "Molleja"- Mas bien son unas bolitas de grasa que hay alrededor de la molleja, però la confunden con esta palabra, todavía no logro saber la exacta.
Un parament- el ajuar
Safernari- Zanahoria violeta
Els galindons- Los juanetes
Cucavela- voltereta, hacer el pino
Aclaridor (m)- Escarpidor, peine puas gruesas, "PINTA" . (Cati Berta Planta Baixa)
viernes, 12 de marzo de 2010
DITES MALLORQUINES
DITES DE ANTONIA AMENGUAL (PLANTA BAIXA)
"JO SÓC PETIT COM UN DIT,
A MI POCA ROBA EM BASTA,
AMB SES TALLADURES D'UN SASTRE.
EM BASTA PER FER-ME UN VESTIT"
EL DIDAL
"UNA CASETA^,
PLENA DE RABASSETES,
NI SÓN VERDES,
NI SÓN SEQUES,
QUÉ ÉS?
SES DENTS
"A SÓLLER PER TOCAR L'ORGUE.
FIQUEN DOS PORCS DINS UN SAC,
UN FA NYIC I S'ALTRE NYAC,
I SE VENEN COM UN RELLOTGE"
"ADOBAR FOGONS, TO LO DIA TO LO DIA
ADOBAR FOGONS TO LO DIA PELS RACONS.
SI FOGONS NO HI HA RIBELLETES RIBELLETES
SI FOGONS NO HI HA RIBELLETES PER ADOBAR...
DITES DE MARGARITA FONT DE DEIÀ(1ºA)
"ES DILLUNS TOT ÉS LLUM,
ES DIMARTS TOT ÉS LLAMP,
ES DIMECRES ES CUL TE LLEPES,
ES DIJOUS TOT ÉS OUS,
ES DIVENRES FAVES TENRES,
ES DISSABTE TOT SE GASTE,
ES DIUMENGE TOT SE MENGE."
" EM PEP GONELLA TÉ,
UN CA DE BOU
I EL VA BARATAR AMB UN OU,
DE XORIGUER...
DITES DE SEBASTIANA SASTRE DE ALARÓ(1ºA)
"MA MARE TORNARÀ TONTA,
PER UNA FILLA QUE TÉ,
LA PASSETJA PES CARRER,
HALA FRADINS!! QUIN LA COMPRA?"
"EL QUE TÉ MARE, TÉ AMIGA
LA BONA VERITAT ÉS:
ES QUI LA TÉ, NO LA CONEIX
I ES QUI LA PERD, LA SUSPIRA"
" EN MEDIO DEL CAMPO ESTOY
ENTRE CADENAS Y LAZOS (SEMBRADO)
EL QUE LLORARÁ POR MI
YO ME HARE PEDAZOS"
SA CEBA
"ÉS VERD I NO ÉS "JUEVERT" (JULIVERD)
ÉS GROC I NO ÉS "UVERCOC" (ALBERCOC)
TÉ ESPINES I NO ÉS PEIX
TÉ CORONA I NO ÉS CAPELLÀ
HAN DE SER DE MESTRES
PER SABER-HO ENDEVINAR"
UNA FIGA DE MORO ( HIGO CHUMBO)
"UNA CASETETA BLANCA
QUE S'OBRI I NO SE TANCA"
UN OU
" TRES CIGARROS TINC
DOS QUE N'HE FUMAT
TRES I DOS FAN CINC
I CINC FAN DEU
I DEU FAN VINT
VINT "MENOS"(menys) CINC
FAN QUINCE
QUINCE "MENOS" (menys) CINC FAN DEU
DEU "MENOS" (menys) CINC FAN CINC
I CINC FAN DEU
I DEU FAN VINT "
DITA DE MARGA MELIS (ÀVIA MARGA OLIVER)
"FA MÉS SA COSINA DE SA MADONA, QUE SA GERMANA DE L'AMO"
DITA DE MARIA CONTESTÍ (COMPANYA PAVELLÓ I)
" EL QUE LA TÉ, LA CERCA
EL QUE NO LA TÉ, NI LA VOL NI LA CERCA"
LA PUÇA
DITES DE CATY DE SENCELLES ( COMMPANYA PAVELLÓ I)
" A PINA QUI DUU DINAR, NO DINA
I ES QUI N'HI DUU, VÉ DEJÚ"
" SENCELLES S'EN VAN ELLES I TORNEN SENSE ELLES"
" A CONSELL EL DIMONI NO HI VA TROBAR REMEI"
PEDRO SERVERA (PLANTA BAIXA)
ET VENS A LIORNA?
NO!! A LIORNA QUI VA NO EN TORNA!
ETS UN VERRO , ETS UNA TRUJA...!
TONI OLIVER(3A)
"PELUT PER DEFORA
PELUT PER DEDINS
ALÇA SA CAMA
I FICA'L A DEDINS"
(UN MITJÓ)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)