"Foraster" integrat

Ahir vaig anar a classes de Català com cada Dilluns i Dimecres que puc. Els meus companys i sa meva professora em van preguntar pel resultat de sa prova. Els vaig dir que havia aprovat. Tots es van alegrar. I em van dir que llavors perquè havia tornat? però vaig respondre que m'agradaven ses classes, sa professora, es mallorquin, els companys...Li vaig comentar a sa meva professora respecte es decret que exigeix un nivell B de català per a mèdics i infermers i que estava en desacord amb la resolució sortida ahir, que aquest sector queda exempt d'obtenir-lo durant diversos anys. No ho veig del tot just en diversos aspectes. Per què la llengua pròpia d'un territori ha d'esser constantment qüestionada, ninguneada, rebutjada,desvalorada..? Per què és menys vàlida que la imposada pels Castellans?...No haurien de ser almenys respectades ambdues al mateix nivell? o ésser sa llengua pròpia de aquí acaronada i duta en safata per haver estat menyspreada, desqualificada com llengua de pageses.....i encara haver pogut sobreviure? home!. I sa gent que ha hagut de fer se esforç per assolir-lo?.Penso que sempre cal ésser tolerant, d'acord! però cada passa cap a enrere, és fer un forat més gran per a enterrar aquesta llengua que sembla que molesta a aquell que ve de fora, amb excepcions per descomptat. I no em val que diguin que no ha de ser un requisit, sinó un mèrit. Excuses!! Si es converteix en un mèrit, tothom que vengui de fora no farà ni un mínim d'esforç per aprendre-la, que segons sembla si imposant-la com requisit fa nosa, imaginau-vos sent opcional...Arribaria a desaparèixer, a ésser llengua de vells o com el Llatí, llengua morta!. Siguem per favor, un poquet més solidaris, comprensius i adoptem aquesta llengua tan dolça, tan poètica, tan plena de riquesa lèxica, plena de història i rebem-la com si fos una mare que ens acull en els seus braços. Demano una mica de respecte!
He posat "foraster" entre cometes perquè m'ho va dir sa meva professora, és a dir que sembla ésser, que ja no sóc tan foraster i a poc a poc em vaig integrant...serà això...encara que no per això perdi els meus arrels, al contrari me'ls enriqueix.
Dono ses gràcies a tota aquella gent mallorquina, que m'ha acollit sense rebuig, la qual respecta al foraster i més encara segueix orgullosa de salvar els seus orígens, que els desa com el tresor que és i que me l'ha regalat quan li he demanat, m'ha delectat, embelesat quan l'he escoltat, donat l'oportunitat de conèixer i enriquir-me amb aquesta llengua materna tan plena de sentiments, de vivències, històries, que tant amaga... Xapo! jo hauria fet el mateix, si hagués tingut altra llengua materna que no hagués estat sa castellana i de fet en part ho faig, conservo de bon tros orgull, afecte, de sa mateixa manera que un tresor, totes aquelles paraules pròpies del meu poble, apreses dels meus pares, àvis...els refranys, cançons i dites antigues de sa meva mare ...tot això formen part de sa meva vida, m'identifiquen, són "jo" i sense tot això... em sentiria pobre, coix...